13/09/2016

Avui ha sigut un dia especial en el sentit de que ha sigut el primer cop que he vist al meu germà al institut.

M’ha fet il·lusió veure’l al pati jugant amb els seus amics, corrent i fent el que ha de fer un nen, però se que ja no es un nen. Sento tristesa i alegria a l’hora perquè sento que el temps ha passat molt ràpid i que no puc fer res per tornar a aquells moments. Quan érem petits i ell es posava a sobre del mono del treball del meu pare i jo l’arrastrava per tota la casa, o quan jo muntava una filera de cotxes per que ell la destrosses. Encara recordo que vaig ser jo qui li va donar el seu primer menjar sòlid que va ser una patata del McDonald’s.

Follow me!